Avui quan
m’he aixecat no podia deixar de pensar tota l’estona en una mateixa idea, en
una situació que de fet és molt comuna
sobretot quan treballes amb adolescents. I així, estant en les meves cabòries, m´ha
vingut a visitar un bon amic, l’Elmer. De ben segur, que ell m’ajudarà a
explicar-vos els pensament que m’acompanyen des d’aquest matí. Som-hi!!!
L’ELMER
Autor-il·lustrador: David McKee
Editorial: Beascoa
Etapa recomanada: Infantil, Primària, ESO
L’Elmer era un elefant que vivia amb el seu ramat. Un ramat d’elefants
de tota mena; elefants joves, vells, alts, grassos i prims i l’Elmer, un
elefant de molts colors, groc, taronja, vermell, rosa, lila, blau, verd, negre
i blau. L’Elmer no era de color elefant. Els dies passaven entre rialles d’uns
i d’altres, ara l’Elmer feia riure, ara els elefants de color elefant se’n
pescaven alguna broma. Però tot i que semblaven ser feliços, l’Elmer no
descansava tranquil. No es podia treure del cap que ell era un elefant
diferent! “On s’ha vist un elefant de colors?” i pensava que la resta dels seus
companys se’n reien d’ell i no amb ell. Així que decideix abandonar el ramat i
empredre un camí que el porti a convertir-se en un elefant com els altres. I ho aconsegueix. L’Elmer va trobar un arbust ben gros de baies de color elefant i
el va sacsejar amb força fins que les va fer caure i es va poder arrebossar amb
tot el seu suc. L’Elmer ja no era de colors; l’Elmer era un elefant com qualsevol
altre elefant. Però vet aquí, que quan l’Elmer tornava ningú el reconeixia...
havia perdut la seva essència...
Eiiii, però no patiu, que la història de l’Elmer no acaba així.
Mai m’ha agradat explicar les històries senceres a les ressenyes. De fet, crec
que ja he apuntat massa i tot!!! Bé, us convido a que descobriu, petitekes,
aquesta història que ens toca tan de prop i que possiblement hem viscut en algun
moment o viuran els nostres nens.
I ara l’anàlisi...
El llibre que ens acompanya avui és un exemple d’àlbum que educa
en els valors i en el respecte a la diferència. La importància d’acceptar-se un
mateix i acceptar els altres per el que tenen d’autèntic i genuí, cosa que no
està renyida ni molt menys amb la voluntat de millora. Però per millorar un ha
de saber qui és i com és. Entendre que la diversitat és pròpia a l’ésser humà,
com ho és en la natura, o és que ens qüestionen si una flor és millor o pitjor
per la seva mida o color, no se’ns acut pensar que hi hagi flors de primera o
de segona... Totes tenen el seu sentit en aquest cicle de la vida... per què
fer-ho, doncs, amb nosaltres mateixos, si finalment nosaltres som una peça més
d’aquesta natura. Les persones som una enorme paleta de colors, mides i
grossors... i no hi res escrit que digui que un sigui millor que l’altre. Només
en el respecte i la tolerància podem fer que les nostres pròpies singularitat
brillin en el grup. Per això, sens cap mena de dubte els temes principals que desprèn la història de l’Elmer són:
-
El respecte cap a l’altre i la valoració de la seva identitat i
personalitat
-
La importància de ser un mateix i gaudir amb aquesta diferència
enriquidora.
En David Mckee, el seu autor, fa ús dels seus coneixements
artístics per dibuixar un protagonista que tot i sentir-se insegur, i amb l’autoestima malmesa, es caracteritza
per la seva simpatia, alegria, i sentit de l’humor i així el pinta; una
explosió de colors emana de la pell de l’Elmer, impossible no riure al seu
costat amb aquest bon rotllo. Ell és un elefant multicolor que brilla per si
mateix i pel contrast monocolor de la resta d’elefants. I l’Elmer té una altra
virtut sembla que per allà on passa la vegetació de la jungla es vesteix també
de colors; arbres blaus, taronges o grocs acompanyen l’Elmer en la seva recerca
personal.
En fi, per les seves paraules i per les seves imatges, considero
que és un àlbum totalment obert a qualsevol franja d’edat, ja que el que viu l’Elmer
ens pot passar a tots nosaltres en qualsevol moment, també això forma part de
la natura humana. Però ja sabeu “tenim dret a caure; però també tenim l’obligació
d’aixecar-nos”.
Aquí us deixo unes paraules del propi autor:
“Quan penso en els àlbums, veig que no és no només és un tipus de
llibre per nens, és també un llibre per adults, amb una forma peculiar. M’agrada
pensar que escric per l’adult que va ser nen un dia i per el nen que encara
està dins l’adult”
En David Mckee és el creador d’Elmer i de tota la sèrie de llibres
protagonitzats per aquest elefant. Il·lustrador britànic també conegut pel
pseudònim de Violet Easton. L’Elmer va ser inspirat per obres del pintor
surrealista suís Paul Klee. No sabeu com m’agrada que les diferents arts es
vagin nodrint les unes de les altres. Em sembla una manera tan harmoniosa d’anar
creant; alimentar-se dels altres per poder ser, més tard, nosaltres mateixos
aliment de creació i creativitat!!! Ah i això també em recorda a Kandinsky i el
matrimoni entre els seus colors i la música. Mireu i jutgeu vosaltres mateixos.
Para muestra un botón:
 |
| Paul Kleen, Flora on Sand |
 |
| Paul Kleen, Tunisian gardens |
 |
| Paul Kleen, Polis |
I ara sí que vull explicar-vos per què l’Elmer s’ha despertat amb
mi aquest matí. Ja sabeu que sóc professora de l’etapa de l’ESO i ara que
comença l’estiu, la calor, les hormones s’engeguen.... i no m’agrada gens veure
com nens i nenes perden les seves particularitats per semblar-se al grup
homogeni o com pateixen perquè no tenen el físic, el pentinat, el color de pell
que els hi agradaria... I no puc evitar pensar que com l’Elmer han començat a
emprendre un viatge -inconscient- cap allò que ben bé no saben què és i que
volen ser.... i clar que han de fer aquesta recerca, però tan debò sigui per
poder-se trobar a ells mateixos amb les seves particularitats úniques i genuïnes
que els fan JA diferents i únics.
I una cosa més, que no em puc estar d’escriure, aquesta setmana l’Elmer
també ens ha acompanyat a casa disfressat deL molinet d’aire. El meu fill és un
apassionat dels ventiladors i els molinets i en veu per tota reu, té una
capacitat bestial per trobar formes en les representacions artificials i
naturals dels nostra ecosistema. Aquí us deixo la foto del ventilador de casa.
No em direu que l’Elmer no s’hi troba
present 😉
ACTIVITATS
- Etapa infantil i primària: Activitat 1: “Els colors i l’Elmer”
Activitat 2: “Fem l’Elmer-collage”
- Etapa de l’ESO: Activitat 1: “Parlem de les difer¡encies i les
semblances. Valors universals"
Activitat 2: "Editem el nostre propi contacontel'Elmer en ordinador"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada