Bon dia, lectors il·lustrats!
Quines ganes tenia de posar-me
davant de l’ordinador i escriure. El mes de juliol està sent per mi un mes de
canvis. I tot i que els canvis sempre ens posen una mica neguitosos, perquè ens
fan sortir del nostre espai de confort, jo sempre els intento viure com a
moments d’oportunitats. I què voleu que us digui, m’agraden els canvis, m’agraden les oportunitats, els moments de creació
nova, la inspiració personal i la inspiració en els altres... i veure la part
POSITIVA de tot, encara que no la veiem en un principi.
Sóc d’aquest tipus de persones
que pensen que les coses passen per algun motiu i que no importa tant com
comences sinó com acabes i afegiria el més important per mi IMPORTA TOT EL QUE
APRENS PEL CAMÍ.
Així que com m’estic prenent el
juliol a modus “treballo en projectes
inspiradors” us porto un llibre il·lustrat que m’inspira molt, em relaxa i em
treu la part iogui que tinc a dins. Avui us porto Respira.
RESPIRA
Autora- Il·lustradora: Inês Castel-Branco
Editorial: Fragmenta Editorial- Pequeño Fragmenta
Etapa recomanada: A partir de Primària
Hi ha coses a la vida que aprenem
de manera innata, i que no ens aturem a reflexionar, per exemple l’adquisició
del llenguatge. Parlem català, castellà, anglès, francès, japonès... perquè és
la nostra llengua materna i sí, en algun moment va aparèixer un profe que ens
ensenyava la gramàtica, però nosaltres ja teníem el llenguatge dins el nostre
cervell, ja havíem establert regles de manera natural i espontània. Però vet
aquí, que quan intentem aprendre un altre idioma, ja de més grandets, ens
resulta una mica menys espontani, vaja que llavors necessitem que ens expliquin
com, quan i perquè.
El mateix li succeeix al nostre
protagonista de Respira. Ell no sap
per què però se sent nerviós, i el seu
cap no pot deixar de pensar i pensar. No pot relaxar-se i dormir. Quina sensació
tan angoixosa, oi! Llavors sa mare li proposa ensenyar-lo a respirar.
Respirar?-diu sorprès. Si ell ja en sap, de respirar. Clar, tots naixem apresos,
però pocs ens fixem de quina manera ho fem. Això d’inspirar-espirar no cal
aprendreu, no, ja ho fem naturalment!!
Doncs bé, fins i tot, allò que
sabem fer de manera natural, com ara respirar, es pot aprendre a fer millor i
amb més sentit.
Inês Castel-Branco ens presenta a
través del diàleg entre una mare i un
fill quines maneres tenim de respirar, com fer-ho i com entrellaçar-ho amb
la imaginació i la creativitat:
- “¿Sabes
que los brazos te pueden ayudar a respirar
con la
parte alta de los pulmones?
- ¿Cómo?
- Por
ejemplo... ¿quieres ser un cohete que sube hacia
el cielo?
- ¿Hacia
otras galàxies?
- ¡Muy
lejos! Juntas las manos y las subes bien alto,
cuentas hasta
cinco y después explotas, bajándolas
por los
lados en una nube de humo.”
Constantment, les diferents
respiracions ens permeten crear imatges (arbres, coets, vaixells, mussols,
gats, quadrats, triangles...) que ens ajuden a entendre com hem de fer la
respiració i es crea tot plegat un enllaç preciós entre biologia, espiritualitat
i art!!
De fet, quan som pares i els
nostres fills ens criden perquè no poden dormir, perquè tenen por, perquè no
tenen son...perquè estan, en definitiva, neguitosos i volen la nostra
companyia, nosaltres els oferim, contes, cançons, anècdotes, jocs verbals...
Però si us fixeu bé, tot el que fem, té una única vessant, tranquil·litzar-los,
reconduir la seva respiració i portar-los cap una soneta plàcida i agradable.
M’encanta, a més a més, que la
Inês no hagi posat noms propis als protagonistes, perquè sent una mare i un fill,
tots tenim cabuda com a protagonistes, perquè tots com a mínim hem estat fills.
Ara us parlo de les
il·lustracions....
Absolutament visuals. Què vull
dir? Doncs que reflecteixen a la perfecció el que s’està explicant amb les
paraules. De fet us dic que podríem estar davant d’un àlbum il·lustrat. Les
imatges podrien ser les protagonistes absolutes i entendríem la història
perfectament. Vull destacar també aquesta sensació de composició a retalls que
es té quan mires les il·lustracions i com pràcticament totes estan construïdes
amb retalls de papers escrits, que a mi, em suggereix aquesta unió forta entre
imatge i paraula. Ah! I a més em toca la fibra sensible que hi hagi paraules en
portuguès, perquè adoro aquesta llengua i la vaig estudiar durant tres anys.
Finalment, us diré també que els
colors que fa servir la Inês estan totalment associats a la natura i als seus
quatre elements: terra, aire, foc, aigua. La paleta de colors ens deixa
pinzellades de marrons, vermells, verds i blaus en una harmonia palpable.
Bé i fins aquí, us deixo la meva
petita aportació de Respira, un
llibre que m’inspira molt i molt, que em relaxa i em desperta la vena creativa.
Més no es pot demanar pel mes de juliol! 😉
Gràcies Inês Castel-Branco!
ACTIVITATS
Etapa primària i l'ESO:
Activitat 1: “Respiració creativa"
Activitat 2: "A mi em relaxa...."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada