dimecres, 21 de juny del 2017

CONTACONTES I TALLER "EL PEIX IRISAT" A LA CENTRALETA

Hola petitekes i lectors il·lustrats!!

Com van aquest caloret d’estiu? Aquí a casa nostra intentem refrescar-nos com sigui: un glopet d’aigua, un gelat, després una piscina i ara un Contacontes que ens porti cap a la mar, cap a l’oceà de la mà de El peix Irisat. Què millor que una brisa marina per acabar la tarda de dimarts?
Així que de nou la llibreria La Centraleta ens va acollir i ens ho vam passar d’allò més bé!!

Però clar, per poder entendre la història del peix Irisat, primer havíem d’entendre el llenguatge dels peixos!!! Ohhhh, quina emoció quan va arribar la sirena a portar-nos la capa màgica d’aigua marina i corall vermell!! Ens la vam posar i de cop i volta... Tooooots, mamis i peques, enteníem a la perfecció la llengua de la mar!! Estàvem com “peixos en l’aigua” 😉
LAPETITEKA va contar amb uns petitekes molt eixerits, amb moltes ganes de nedar en el nostre oceà. Mireu!!






 I després d'escoltar com el peix Irisat va decidir compartir les seves escates tornassolades amb la resta de peixos i així sentir-nos tots una mica més feliços, vam decidir que volíem emportar-nos un peix Irisat i un pop Octopus cap a casa!

Voleu veure com es van engrescar els nostres petitekes. Vam fer pops de tots els colors! Au va, passeu, passeu, al nostre taller!!!







Alça que de colors!!! Ens vam posar ben macos de pintura, ja se sap que el pop tira tinta a dojo!! 😉

I fins aquí, només em queda agrair molt moltíssim la presència de les  mamis i els petitekes. Va ser una tarda molt divertida.

Ens veiem en el pròxim Contacontes!!!
 Petonets!

dijous, 8 de juny del 2017

GLENDA Y EL CIRCO DE LOS PRODIGIOS

Bon dia lectors il·lustrats,

Hoy os traigo un libro que para mí ha sido todo un placer reseñar. De hecho ha sido triple placer. ¡Os cuento! Tengo la suerte de conocer un pueblecito precioso de la Rioja llamado Ezcaray. Allí en la plaza de la Verdura, se encuentra El Velo de Isis, una pequeña librería llena de encanto. Pues bien, en este rinconcito literario, podréis encontrar a Nadia, autora del libro ilustrado Glenda y el Circo de los Prodigios.  Nadia Lafuente Iruzubieta escribe el relato y Rebeca Jiménez Pintos lo ilustra. Ellas dos han sabido compenetrarse a la perfección y el resultado es excelente. Pero ya os decía que ha sido triple placer, y es que Nadia y Rebeca, decidieron hace unos años apostar por la autopublicación y así nació la editorial LA ÚLTIMA NUBE, que yo vengo de descubrir ahora, a propósito de la reseña. Os la recomiendo mucho muchísimo, una editorial que busca el detalle y el gusto por hacer las cosas bien hechas. Os dejo el enlace a su página LA ÚLTIMA NUBE EDICIONES.

Y ahora sí, ya tenéis los tres placeres presentados: libro, librería y editorial, ¿Quién da más?

GLENDA Y EL CIRCO de los PRODIGIOS

Autora: Nadia Lafunete Iruzubieta - Ilustradora: Rebeca Jiménez Pintos

Editorial: La última Nube ediciones

Etapa recomendada: Primaria, ESO







Glenda es una niña con barba que pertenece a una dinastía de mujeres barbudas, orgullosas de su exclusividad. Un día cuando Glenda y su madre volvían del barbero, la pequeña desenganchó de su zapato un papel donde se anunciaba la visita del Circo; entonces recordó las historias que su abuela le relataba sobre aquel espectáculo en el que actuaban criaturas perfectas y extraordinarias.  Glenda estaba entusiasmada y se quedó tan boquiabierta como el resto de vecinos al ver pasar a todos los personajes del mundo circense. Sin embargo, su visión distaba mucho de la de sus vecinos. Esa misma tarde, Glenda conoció a Olivia, “la niña más bonita de los cinco continentes”, estrella mundial del Circo. Y ambas se quedaron fascinadas de las singularidades de la otra. Olivia deseaba la barba de Glenda y sin pensárselo mucho decidieron ponerse manos a la obra y afeitar la barba para que Olivia pudiese disfrutar de ella. Oh!!! Qué sensación tan extraña, emocionante, diferente era no tener barba; Oh!!! Qué sensación tan fascinante, extraordinaria y mágica era tenerla…
Pero y ahora qué, después de las primeras excitaciones y emociones, cuando llega la normalidad de cada una, cómo se sentirán Glenda y Olivia…. Aixxxxx, que no lo cuento, que no lo cuento!!! ¡Os invito a leerlo y a mirarlo, historia e ilustración forman un tándem perfecto… el resto es MAGIA!!


Y AHORA EL ANÁLISIS…

Gracias Nadia y Rebeca por esta historia tan revestida de inocencia, magia, ingenuidad, espontaneidad infantil, ilusión, una historia que bajo estos substantivos nos lleva a pensar y reflexionar sobre temas que son propios de la perfección e imperfección humana, de su naturaleza para consigo y el otro. ¡Vamos a por ello!
Primero de todo, quiero destacar la importancia de los personajes principales: Glenda y Olivia. A través de ellas, dos niñas pequeñas, llenas de ilusiones y deseos, inocentes y espontaneas, se nos presentan dos mundos: el que ellas ven y viven y el que ven los demás, en este caso los vecinos de la ciudad. Glenda, pertenece a la quinta generación de mujeres barbudas de su familia, pero es una niña, sin más; Olivia, proviene de una familia circense y es conocida como “la niña más bonita de los cinco continentes”, pero es una niña, sin más. Cuando se conocen lo primero que hacen es presentarse, pero en ningún momento, la presentación está rodeada de ninguna palabra con carácter o voluntad peyorativo. Las diferencias entre una y otra les llama la atención y quieren intercambiarse lo más preciado que tienen, lo más original, particular, lo más suyo y genuino, aquello que siempre queremos del otro niño cuando somos pequeños porque simplemente no lo tenemos, en este caso, LA BARBA. Sin embargo, aparte de la barba, uno de los leitmotives de la historia, nuestras protagonistas visualmente solo se diferencian en el color de su pelo: rubia, castaña y en su textura, lisa o con bucles. Me encanta esos ojos enormes, curiosos, expresivos de las dos, su mirar es el mismo, el de un niño en proceso de descubrimiento y experimentación. Provienen de lugares distintos, pero no perciben tantas diferencias y no las emiten con juicios de valor. En cambio, cuando la caravana del circo llega a la ciudad, los vecinos contemplan a la “troupe” atónitos y lo único que oímos de sus bocas es “¡Son horribles!, ¡Qué desagradable!...y el léxico peyorativo emerge: bichos raros, errores de la naturaleza… La mirada adulta, solo se posa en la observación externa-física y enjuicia en función a la diferencia, al error, a lo defectuoso a su parecer.

Por tanto, podemos entrever gracias a las palabras  e insinuaciones de los personajes que algunos de los temas que subyacen son:

  •        La importancia de apreciar lo propio, genuino, auténtico de uno mismo como camino para apreciar al otro por sus particularidades.
  •        El respeto a lo diferente a nosotros, aceptándolo como una parte más de la naturaleza de la cual todos formamos parte.


Y todo esto sucede en el mejor marco posible que se les podía haber ocurrido a Nadia y Rebeca: EL CIRCO.
Un espacio mágico, un espacio que juega con la ilusión, dedicado a pequeños y grandes y al que acudimos para ver cosas extraordinarias, diferentes, únicas, especiales. Y aquí, el arte de sus creadoras, porque en este circo y en esta ciudad, tan extraordinario es el que está dentro de la carpa como el que está fuera, todos tienen sus particularidades físicas. Entre los vecinos de la ciudad encontramos orejas grandes, cuatro piernas, dos cabezas, cuellilargos… Y con un poco de imaginación el lector también puede sospechar caracteres “especiales”. De esta manera, casi que se consigue que lo menos extraordinario sea el cartel del circo.



 En fin, cuestión de percepciones, verdad, ya que las rarezas están en los ojos de quien mira.
Además, fijaos en esta ilustración tan explícita:


La ciudad reposa en tierra gris, apretada, bien sujeta; mientras que la carpa del Circo exhibe unos colores que invitan a soñar a imaginar, hasta tal punto que hay que anclarla bien al suelo. Se diría que en cualquier momento se va a echar a volar con todas sus ilusiones dentro. Por eso, Glenda y Olivia que están compartiendo los dos espacios, que no se sienten ninguna de ellas bichos raros, ni por estar fuera ni por estar dentro de la Carpa, pueden hacer MAGIA, la barba se engancha por arte de magia a la cara de Olivia y por arte de magia vuelve a desaparecer, una vez que el deseo ya se ha cumplido. ¡Ahora ya sentimos un poco más al otro y apreciamos aún más lo nuestro!
Otro momento mágico de la historia es el SUEÑO. Cuando Glenda por fin consigue quedarse dormida, le visitan su madre, su abuela y todas las mujeres barbudas. Este espacio onírico recuerda de alguna manera a Glenda, que ella YA es única, y reafirma lo especial de sus raíces, una fuerza impulsada por todas las generaciones de mujeres de su familia y con barba. ¡Ahí es nada!!!

Finalmente, no quiero pasar por alto el uso de los colores en todas las ilustraciones. ¡A mi hijo le ha encantado! La luz de los colores ya brilla en el título y lo sigue haciendo en escenas concretas: cuando llega el circo a la ciudad, cuando Glenda y Olivia se miran cara a cara o cuando la barba de Glenda se apodera de la cara de Olivia por arte de magia… Aixx! Cómo me gusta esta ilustración, con su transparencia, genial!




De la misma manera el blanco y negro surgen en escenas claves o bien para destacar algún elemento en color (roulotte de Olivia) o bien para destacar alguna emoción o sensación (los sentimientos de Glenda y Olivia al pasar un día con y sin barba).



Bueno y creo que ya paro, no!!! Solamente recordaros que Glenda y el Circo de los prodigios, viene acompañado de una maravillosa barba de felpa para que nos sintamos parte del circo de la vida 😉, quizá en un día de bajonis, veamos las cosas de otra manera!  Que os parece, vamos a divertirnos?   Pues las autoras nos ofrecen también un circo recortable que hará las delicias de los más peques, hey! Y está hecho para que lo coloreéis si os apetece. Venga color e ilusión al poder.



Sólo me queda volver a deciros cuánto os recomiendo este libro, para pequeños y mayores, no tiene edad. Ah! Y no sé si os pasará a vosotros, pero a mí nada más leérmelo me entraron unas ganas tremendas de ir al Circo.


ACTIVIDADES
  • Etapa Primaria: Actividad 1: “La hora del Circo. Estamos hechos unos artistas”
  • Etapa ESO: Actividad 1: “En la piel del otro!




















dissabte, 3 de juny del 2017

LLIBRE DE VALORS

Bon dia, lectors il·lustrats
Avui quan m’he aixecat no podia deixar de pensar tota l’estona en una mateixa idea, en una situació que de fet és  molt comuna sobretot quan treballes amb adolescents. I així, estant en les meves cabòries, m´ha vingut a visitar un bon amic, l’Elmer. De ben segur, que ell m’ajudarà a explicar-vos els pensament que m’acompanyen des d’aquest matí. Som-hi!!!


LELMER

Autor-il·lustrador: David McKee
Editorial: Beascoa
Etapa recomanada: Infantil, Primària, ESO






L’Elmer era un elefant que vivia amb el seu ramat. Un ramat d’elefants de tota mena; elefants joves, vells, alts, grassos i prims i l’Elmer, un elefant de molts colors, groc, taronja, vermell, rosa, lila, blau, verd, negre i blau. L’Elmer no era de color elefant. Els dies passaven entre rialles d’uns i d’altres, ara l’Elmer feia riure, ara els elefants de color elefant se’n pescaven alguna broma. Però tot i que semblaven ser feliços, l’Elmer no descansava tranquil. No es podia treure del cap que ell era un elefant diferent! “On s’ha vist un elefant de colors?” i pensava que la resta dels seus companys se’n reien d’ell i no amb ell. Així que decideix abandonar el ramat i empredre un camí que el porti a convertir-se en un elefant com els altres. I ho aconsegueix. L’Elmer va trobar un arbust ben gros de baies de color elefant i el va sacsejar amb força fins que les va fer caure i es va poder arrebossar amb tot el seu suc. L’Elmer ja no era de colors; l’Elmer era un elefant com qualsevol altre elefant. Però vet aquí, que quan l’Elmer tornava ningú el reconeixia... havia perdut la seva essència...

Eiiii, però no patiu, que la història de l’Elmer no acaba així. Mai m’ha agradat explicar les històries senceres a les ressenyes. De fet, crec que ja he apuntat massa i tot!!! Bé, us convido a que descobriu, petitekes, aquesta història que ens toca tan de prop i que possiblement hem viscut en algun moment o viuran els nostres nens.

I ara l’anàlisi...

El llibre que ens acompanya avui és un exemple d’àlbum que educa en els valors i en el respecte a la diferència. La importància d’acceptar-se un mateix i acceptar els altres per el que tenen d’autèntic i genuí, cosa que no està renyida ni molt menys amb la voluntat de millora. Però per millorar un ha de saber qui és i com és. Entendre que la diversitat és pròpia a l’ésser humà, com ho és en la natura, o és que ens qüestionen si una flor és millor o pitjor per la seva mida o color, no se’ns acut pensar que hi hagi flors de primera o de segona... Totes tenen el seu sentit en aquest cicle de la vida... per què fer-ho, doncs, amb nosaltres mateixos, si finalment nosaltres som una peça més d’aquesta natura. Les persones som una enorme paleta de colors, mides i grossors... i no hi res escrit que digui que un sigui millor que l’altre. Només en el respecte i la tolerància podem fer que les nostres pròpies singularitat brillin en el grup. Per això, sens cap mena de dubte els temes principals que desprèn la història de l’Elmer són:

-      El respecte cap a l’altre i la valoració de la seva identitat i personalitat
-      La importància de ser un mateix i gaudir amb aquesta diferència enriquidora.

En David Mckee, el seu autor, fa ús dels seus coneixements artístics per dibuixar un protagonista que tot i sentir-se insegur,  i amb l’autoestima malmesa, es caracteritza per la seva simpatia, alegria, i sentit de l’humor i així el pinta; una explosió de colors emana de la pell de l’Elmer, impossible no riure al seu costat amb aquest bon rotllo. Ell és un elefant multicolor que brilla per si mateix i pel contrast monocolor de la resta d’elefants. I l’Elmer té una altra virtut sembla que per allà on passa la vegetació de la jungla es vesteix també de colors; arbres blaus, taronges o grocs acompanyen l’Elmer en la seva recerca personal.






En fi, per les seves paraules i per les seves imatges, considero que és un àlbum totalment obert a qualsevol franja d’edat, ja que el que viu l’Elmer ens pot passar a tots nosaltres en qualsevol moment, també això forma part de la natura humana. Però ja sabeu “tenim dret a caure; però també tenim l’obligació d’aixecar-nos”. 
Aquí us deixo unes paraules del propi autor: 

“Quan penso en els àlbums, veig que no és no només és un tipus de llibre per nens, és també un llibre per adults, amb una forma peculiar. M’agrada pensar que escric per l’adult que va ser nen un dia i per el nen que encara està dins l’adult”


En David Mckee és el creador d’Elmer i de tota la sèrie de llibres protagonitzats per aquest elefant. Il·lustrador britànic també conegut pel pseudònim de Violet Easton. L’Elmer va ser inspirat per obres del pintor surrealista suís Paul Klee. No sabeu com m’agrada que les diferents arts es vagin nodrint les unes de les altres. Em sembla una manera tan harmoniosa d’anar creant; alimentar-se dels altres per poder ser, més tard, nosaltres mateixos aliment de creació i creativitat!!! Ah i això també em recorda a Kandinsky i el matrimoni entre els seus colors i la música. Mireu i jutgeu vosaltres mateixos. Para muestra un botón:


Paul Kleen, Flora on Sand


Paul Kleen, Tunisian gardens


Paul Kleen, Polis




I ara sí que vull explicar-vos per què l’Elmer s’ha despertat amb mi aquest matí. Ja sabeu que sóc professora de l’etapa de l’ESO i ara que comença l’estiu, la calor, les hormones s’engeguen.... i no m’agrada gens veure com nens i nenes perden les seves particularitats per semblar-se al grup homogeni o com pateixen perquè no tenen el físic, el pentinat, el color de pell que els hi agradaria... I no puc evitar pensar que com l’Elmer han començat a emprendre un viatge -inconscient- cap allò que ben bé no saben què és i que volen ser.... i clar que han de fer aquesta recerca, però tan debò sigui per poder-se trobar a ells mateixos amb les seves particularitats úniques i genuïnes que els fan JA diferents i únics.

I una cosa més, que no em puc estar d’escriure, aquesta setmana l’Elmer també ens ha acompanyat a casa disfressat deL molinet d’aire. El meu fill és un apassionat dels ventiladors i els molinets i en veu per tota reu, té una capacitat bestial per trobar formes en les representacions artificials i naturals dels nostra ecosistema. Aquí us deixo la foto del ventilador de casa. No em direu que  l’Elmer no s’hi troba present 😉




ACTIVITATS
  • Etapa infantil i primària: Activitat 1: “Els colors i l’Elmer”

                                            Activitat 2: “Fem l’Elmer-collage”
  • Etapa de l’ESO: Activitat 1: “Parlem de les difer¡encies i les

               semblances. Valors universals"
Activitat 2: "Editem el nostre propi contacontel'Elmer en ordinador"