I el temps passa i no et pots descuidar un
sol moment...
M'agradaria començar dient-vos "HOLA, PETITEKES, QUANT DE TEMPS". En aquest any i mig no heu tingut
pràcticament notícies meves. He estat absorbida per la meva feina a l'escola i
per la meva vocació de mare. Però no ha passat ni un sol mes en què no pensés
presentar-vos un llibre, ensenyar-vos unes il·lustracions o escriure una
ressenya.
I avui, sense saber tampoc ben bé perquè avui
i no fa un mes o d'aquí dos, m'he posat davant l'ordinador i una espurna de
felicitat ha retornat als meus dits. Així que som-hi!! Us porto un títol que de
ben segur us agradarà i que d’alguna manera està al darrera dels colors de casa
meva. Un espai on em sento en harmonia, tranquil·la i protegida i al que he
deixat brillar amb tots els colors que m’ha demanat, habitacions blaves,
verdes, cuines pintades d’olor de pastís... i molta, molta llum.
LA MERIENDA DEL SEÑOR VERDE
Autor i
Il·lustrador: Javier Sáez Castán
Editorial: Ediciones Ekaré
Etapa recomendada: Primaria
El senyor Verd ha preparat a casa seva un berenar i ha
convidat d’una manera inusual a la resta de senyors: el senyor grog, el senyor púrpura,
el senyor blau, el senyor marró i per descomptat el senyor negre. Tots ells
esperaven amb inquietud l’arribada del seu amfitrió, el senyor Verd. En arribar aquest, els va conduir fins el saló de casa seva i de manera molt
misteriosa els va mostrar el cartell que hi havia darrera d’una porta i que
resava així:
“Aviso a los señores colores:
¿Se atreverán a descobrir
el verdadero
color de las coses?
Crucen la
Puerta y lo verán.
Pero
recuerden:
se trata de un
viaje
sin retorno”
Es van quedar estupefactes i tots ells amb una clau del
seu propi color a la mà van decidir obrir aquella estranya porta que contenia,
com si hagués nascut amb aquesta voluntat, un pany vertical amb sis forats
idèntics per obrir la porta a la vegada.
Us podeu imaginar què van veure? Quin paisatge amagava la
porta misteriosa?
Un món multicolor els hi esperava i un estat de benestar
els va posseir de tal manera que ja mai més van poder veure i viure la vida a
la façon monocroma.
I ARA HO COMENTEM...
Cada cop és més habitual tenir entre les mans llibres
d’il·lustracions que tenen la gran força del seu missatge en el color. Ja ho
vam veure amb l'Elmer – ressenya feta ja fa mesos- o amb èxits internacionals
com El Monstre de Colors – del qual ja parlarem un altre dia. A La merienda del señor Verde tot i que
ens trobem amb colors que denoten positivitat com el grog (alegria) o el verd
(tranquil·litat)... estem immersos en una atmosfera enrarida. Veure la vida
d’un únic color, encara que emeti un sentiment agradable no deixa de ser
avorrit i poc representatiu de la realitat. Perquè... com podem paladejar
l’alegria si mai hem tingut el regust de la tristesa? Si una nit de por no ha
deixat pas a un matí tranquil·litzador i a la dolça serenor. La vida s’ha de
tastar amb tots els seus gustos, dolços, agres, salats i ensucrats i això ho
sap el senyor Verd qui ha descobert aquesta vida de colors que no té sentit si
no és compartida pels seus companys. Només així el té de la tarda pot ser
assaborit en tot el seu esplendor!
D’altra banda, no volia deixar de comentar com d’encorsetats
se’ns fan els protagonistes. Tots tallats amb el mateix patró: pantalons i
americana, corbata ben cordada que amb prou feines deixa intuir un possible
coll, bombí i paraigües. Una imatge que ens fa pensar a tots en el gentleman anglès de principis de segle
XX, conservador i prudent, que viu pendent del seu rellotge de cadena,
absolutament contingut per la seva vestimenta. Imatge aquesta que ens remet
també a l’imaginari artístic de Magritte i a la seva obra El fill de l’home, una de les pintures més icòniques del
surrealisme pictòric.
ACTIVITATS
- Etapa Primaria: Actividad 1: “Els colors ens fan sentir. La sinestesia”
Activitat
2: « Multicolor tot és millor »
Activitat 3 : « El blanc i el disc
de colors. Fem-lo girar »
Activitat 4 : « Magritte ens visita »
