En aquests
dies d’incertesa i sobreexposició a les notícies, de realitats que donen pas a
altres realitats, no se m’acut cap refugi més segur que els llibres il·lustrats.
El 2 d’abril va ser el dia del Llibre Infantil, potser aquest any sigui una de
les celebracions més estranyes; celebrar el dia del Llibre Infantil amb totes
les llibreries tancades em resulta capritxosament literari, tot i que encara estic
per definir en quin tipus de gènere literari encaixaria els episodis que estem
vivint des de principis de març
Ahir 6 d’abril
va fer 77 anys que es va publicar per primera vegada El Petit Príncep de
Saint-Exupéry i sempre em visita la mateixa idea quan el llegeixo i el
rellegeixo amb els meus alumnes “els adults són estranys”, vivim en un món estrany.
Però finalment, sóc capaç de reconèixer que la idea té un punt de partida
erroni, no vivim en un món estrany. Ell estava aquí abans que nosaltres.
“Els homes del teu planeta – diu el petit príncep- conreen cinc mil
roses en un mateix jardí... i tanmateix no troben el que busquen.”
En aquest
20-20, tan desitjat i possiblement tan inesperat, “fer el ridícul no m’importa...
i això em dóna una gran llibertat” plagiant les paraules del gran Benet i
Jornet, qui ens deixa una impremta inesborrable a la memòria.
Així que
avui em sento lliure al presentar una història feta d’històries, un muntatge
creïble i versemblant per tots aquells que tot i tancant els ulls són capaços de
sentir la veritable realitat, els batecs del cor.
Desitjo
que us agradi, petitekes!!!
