dimecres, 26 de juliol de 2017

DIA INTERNACIONAL DELS AVIS

Bona tarda lectors il·lustrats,

“Ratoncito”, “Ratoncito”, així és com la meva àvia anomenava al meu avi, l’amor de la seva vida. Tinc tantes mostres d’amor dels meus avis a la memòria... D’ells vaig  aprendre que l’AMOR en majúscules existia, aquest AMOR que tan buscat va  per la vida.
Vaig tenir la sort que els meus avis vivien a prop de casa. Els veia quasi tots el dies. Recordo a la meva àvia a la cuina, asseguda en el seu sofà preferit o a la cadira, a la punteta, com si estigués apunt de caure. Recordo els Nadals i les vacances d’estiu. Recordo el meu avi, elegant, amb el seu accent andalús i molt respectuós i molt bona persona. Recordo anar a Barcelona quan ells treballaven per visitar-los, després van venir a viure al nostre costat.  Recordo que eren l’un per l’altre, tot i els moments difícils que van haver de viure de ben segur, ells és complementaven. Recordo quan ens van deixar i la pena que vaig sentir al no poder retenir-los al nostre costat. Però ens van deixar el llegat a la memòria i una miqueta en aquestes lletres. US ESTIMO.

Ara els meus pares són avis i fan moltes de les coses que deien que no farien i s’assemblen més a la iaia Maria i al iaio Andrés i per això els estimo encara més.

Avui, 26 de juliol del 2017, en el dia internacional dels AVIS, es recorda no només la seva figura, sinó que és un homenatge a l’experiència, la saviesa,  la paciència, la comprensió, l’esforç, el cansament, el consentiment merescut, el doble amor.
Per això avui us porto un llibre que m’acompanya des de fa anys. Espero que us agradi.

AVIS

Autor: Chema Heras ; Il·lustradora: Rosa Osuna
Editorial: Kalandraka

Etapa recomanada: Totes, qualsevol etapa de la vida.





Avis no és més que llibre que parla d’una parella que es prepara per anar a ballar una nit de primavera a les festes del poble. Quina cosa més senzilla, oi? Però la nostra història es carrega d’emocions quan els protagonistes són una parella d’ancians, la Ramona i en Ramon.

Una història que ens ensenya que el més important de la vida no entén d’edats i que la il·lusió continua sent el motor de les nostres vides.
En Ramon vol anar a ballar amb la Ramona, la seva companya, però ella sempre veu un inconvenient per anar-hi. Es fita al mirall i es veu vella per anar a ballar. A cada comentari de la Ramona, en Ramon té una resposta sincera i encoratjadora. Fins a sis vegades en Ramon ha de convèncer la Ramona de què malgrat l’edat, els ulls tristos, les pestanyes curtes, la pell arrugada, els llavis secs, els cabells blancs i les cames primetes, la Ramona és TAN BONICA COM EL SOL!!



I és que l’AMOR de veritat està en l’interior, en el sentir-se complementat per l’altre, no és fortuït que els noms siguin ja complementaris de per se: En Ramon i la Ramona.

Ells no tenen por al mirall, es miren i veuen la realitat física, però se n’adonen que hi ha un mirall molt més important per tots nosaltres, el mirall dels ulls:

“Llavors l’àvia mirà ben endins als ulls de l’avi i veié...”




Tota una lliçó de saber viure, sense oblidar, la música i el ball. Quina manera tan bonica de evidenciar l’alegria. Canteu i balleu, siusplau, que la música ens acompanyi sempre!!

I si parlem de l’estructura lingüística del llibre ens trobem amb un diàleg d’anada i tornada. A cada pregunta que fa l’avi s’afegeix la tornada de totes les altres respostes. Si cal recordar a cada comentari a la Ramona com és de bonica, no escatimem en recursos, se li repeteix tot, tot, tot.

Gràcies avis per tant i de manera totalment altruista.



diumenge, 9 de juliol de 2017

UNA DE RESPIRACIÓ CREATIVA

Bon dia, lectors il·lustrats!

Quines ganes tenia de posar-me davant de l’ordinador i escriure. El mes de juliol està sent per mi un mes de canvis. I tot i que els canvis sempre ens posen una mica neguitosos, perquè ens fan sortir del nostre espai de confort, jo sempre els intento viure com a moments d’oportunitats. I què voleu que us digui, m’agraden els canvis, m’agraden  les oportunitats, els moments de creació nova, la inspiració personal i la inspiració en els altres... i veure la part POSITIVA de tot, encara que no la veiem en un principi.
Sóc d’aquest tipus de persones que pensen que les coses passen per algun motiu i que no importa tant com comences sinó com acabes i afegiria el més important per mi IMPORTA TOT EL QUE APRENS PEL CAMÍ.
Així que com m’estic prenent el juliol a modus “treballo en projectes inspiradors” us porto un llibre il·lustrat que m’inspira molt, em relaxa i em treu la part iogui que tinc a dins. Avui us porto Respira.



RESPIRA

 Autora- Il·lustradora: Inês Castel-Branco
Editorial: Fragmenta Editorial- Pequeño Fragmenta
Etapa recomanada: A partir de Primària







Hi ha coses a la vida que aprenem de manera innata, i que no ens aturem a reflexionar, per exemple l’adquisició del llenguatge. Parlem català, castellà, anglès, francès, japonès... perquè és la nostra llengua materna i sí, en algun moment va aparèixer un profe que ens ensenyava la gramàtica, però nosaltres ja teníem el llenguatge dins el nostre cervell, ja havíem establert regles de manera natural i espontània. Però vet aquí, que quan intentem aprendre un altre idioma, ja de més grandets, ens resulta una mica menys espontani, vaja que llavors necessitem que ens expliquin com, quan i perquè.
El mateix li succeeix al nostre protagonista de Respira. Ell no sap per què però se sent nerviós,  i el seu cap no pot deixar de pensar i pensar. No pot relaxar-se i dormir. Quina sensació tan angoixosa, oi! Llavors sa mare li proposa ensenyar-lo a respirar. Respirar?-diu sorprès. Si ell ja en sap, de respirar. Clar, tots naixem apresos, però pocs ens fixem de quina manera ho fem. Això d’inspirar-espirar no cal aprendreu, no, ja ho fem naturalment!!
Doncs bé, fins i tot, allò que sabem fer de manera natural, com ara respirar, es pot aprendre a fer millor i amb més sentit.
Inês Castel-Branco ens presenta a través del diàleg entre una mare i un fill quines maneres tenim de respirar, com fer-ho i com entrellaçar-ho amb la imaginació i la creativitat:

-      “¿Sabes que los brazos te pueden ayudar a respirar
con la parte alta de los pulmones?
-      ¿Cómo?
-      Por ejemplo... ¿quieres ser un cohete que sube hacia
el cielo?
-      ¿Hacia otras galàxies?
-      ¡Muy lejos! Juntas las manos y las subes bien alto,
cuentas hasta cinco y después explotas, bajándolas
por los lados en una nube de humo.”


Constantment, les diferents respiracions ens permeten crear imatges (arbres, coets, vaixells, mussols, gats, quadrats, triangles...) que ens ajuden a entendre com hem de fer la respiració i es crea tot plegat un enllaç preciós entre biologia, espiritualitat i art!!

De fet, quan som pares i els nostres fills ens criden perquè no poden dormir, perquè tenen por, perquè no tenen son...perquè estan, en definitiva, neguitosos i volen la nostra companyia, nosaltres els oferim, contes, cançons, anècdotes, jocs verbals... Però si us fixeu bé, tot el que fem, té una única vessant, tranquil·litzar-los, reconduir la seva respiració i portar-los cap una soneta plàcida i agradable.

M’encanta, a més a més, que la Inês no hagi posat noms propis als protagonistes, perquè sent una mare i un fill, tots tenim cabuda com a protagonistes, perquè tots com a mínim hem estat fills.   

Ara us parlo de les il·lustracions....

Absolutament visuals. Què vull dir? Doncs que reflecteixen a la perfecció el que s’està explicant amb les paraules. De fet us dic que podríem estar davant d’un àlbum il·lustrat. Les imatges podrien ser les protagonistes absolutes i entendríem la història perfectament. Vull destacar també aquesta sensació de composició a retalls que es té quan mires les il·lustracions i com pràcticament totes estan construïdes amb retalls de papers escrits, que a mi, em suggereix aquesta unió forta entre imatge i paraula. Ah! I a més em toca la fibra sensible que hi hagi paraules en portuguès, perquè adoro aquesta llengua i la vaig estudiar durant tres anys.






Finalment, us diré també que els colors que fa servir la Inês estan totalment associats a la natura i als seus quatre elements: terra, aire, foc, aigua. La paleta de colors ens deixa pinzellades de marrons, vermells, verds i blaus en una harmonia palpable.



Bé i fins aquí, us deixo la meva petita aportació de Respira, un llibre que m’inspira molt i molt, que em relaxa i em desperta la vena creativa. Més no es pot demanar pel mes de juliol! 😉

Gràcies Inês Castel-Branco!

ACTIVITATS
Etapa primària i l'ESO: Activitat 1: “Respiració creativa"
                                       Activitat 2: "A mi em relaxa...."

diumenge, 2 de juliol de 2017

LES IL·LUSTRACIONS DE LA NOELIA. EN EVOLUCIÓ...

Bon dia lectors il·lustrats!!

Ja fa molts dies que no publico cap ressenya i no sabeu les ganes que en tinc. M’esperen uns llibres il·lustrats preciosos!! Però aquest final de mes ha estat mogudet... El juny és mes de tancament. Els que sou profes ja m’entendreu i les que sou mamis també!!
En fi, que entre els meus nens de l’escola i el meu nen de casa he anat a tope... però tinc previst un mes de juliol ple de paraules i imatges. Ueeeeeeee!!!

Avui us vull ensenyar les meves il·lustracions. Des de petita que dibuixo. Sempre m’he trobat molt còmode amb el retrat a llapis. Però últimament vaig buscant un estil més senzill, amb més color, i amb dues idees-imatges associades.


Us ensenyo el que feia abans.... A veure si encerteu qui sóc jo!! 😉






Fa poc i gràcies a Clara Sáez vaig descobrir el joc d’estampació PIN TAM PON. La Clara i la Julia Abalde van idear aquest sistema d’estampació que combina formes bàsiques i colors primaris i que et permet fer volar la imaginació.

Aquí algunes de les meves proves...








I últimament no deixo de veure imatges així a la meva cuina jajajaja, mireu, a veure què en penseu? És en el que estic posada ara i amb el que em trobo a gust. Vull exprimir-ho al màxim, ja veurem que en surt d'aquí!! 😉








Bé i això és tot, volia ensenyar-vos una miqueta més de mi. I d’alguna manera intentar entendre què va ser abans l’ou o la gallina. Jo sempre he dibuixat i aquesta afició crec que em va portar més tard a col·leccionar llibres d’il·lustració, més tard el relat d’històries amb paraules em va captivar i al final, les dues anàvem de bracet. No les puc deslligar, imagino històries amb paraules i imatges.
Us animo molt a que si us agrada dibuixar, experimenteu i dibuixeu. Assegurat el passar-s’ho molt bé.
Fins d’aquí a poc, petitekes.
Petons.