diumenge, 9 de juliol de 2017

UNA DE RESPIRACIÓ CREATIVA

Bon dia, lectors il·lustrats!

Quines ganes tenia de posar-me davant de l’ordinador i escriure. El mes de juliol està sent per mi un mes de canvis. I tot i que els canvis sempre ens posen una mica neguitosos, perquè ens fan sortir del nostre espai de confort, jo sempre els intento viure com a moments d’oportunitats. I què voleu que us digui, m’agraden els canvis, m’agraden  les oportunitats, els moments de creació nova, la inspiració personal i la inspiració en els altres... i veure la part POSITIVA de tot, encara que no la veiem en un principi.
Sóc d’aquest tipus de persones que pensen que les coses passen per algun motiu i que no importa tant com comences sinó com acabes i afegiria el més important per mi IMPORTA TOT EL QUE APRENS PEL CAMÍ.
Així que com m’estic prenent el juliol a modus “treballo en projectes inspiradors” us porto un llibre il·lustrat que m’inspira molt, em relaxa i em treu la part iogui que tinc a dins. Avui us porto Respira.



RESPIRA

 Autora- Il·lustradora: Inês Castel-Branco
Editorial: Fragmenta Editorial- Pequeño Fragmenta
Etapa recomanada: A partir de Primària







Hi ha coses a la vida que aprenem de manera innata, i que no ens aturem a reflexionar, per exemple l’adquisició del llenguatge. Parlem català, castellà, anglès, francès, japonès... perquè és la nostra llengua materna i sí, en algun moment va aparèixer un profe que ens ensenyava la gramàtica, però nosaltres ja teníem el llenguatge dins el nostre cervell, ja havíem establert regles de manera natural i espontània. Però vet aquí, que quan intentem aprendre un altre idioma, ja de més grandets, ens resulta una mica menys espontani, vaja que llavors necessitem que ens expliquin com, quan i perquè.
El mateix li succeeix al nostre protagonista de Respira. Ell no sap per què però se sent nerviós,  i el seu cap no pot deixar de pensar i pensar. No pot relaxar-se i dormir. Quina sensació tan angoixosa, oi! Llavors sa mare li proposa ensenyar-lo a respirar. Respirar?-diu sorprès. Si ell ja en sap, de respirar. Clar, tots naixem apresos, però pocs ens fixem de quina manera ho fem. Això d’inspirar-espirar no cal aprendreu, no, ja ho fem naturalment!!
Doncs bé, fins i tot, allò que sabem fer de manera natural, com ara respirar, es pot aprendre a fer millor i amb més sentit.
Inês Castel-Branco ens presenta a través del diàleg entre una mare i un fill quines maneres tenim de respirar, com fer-ho i com entrellaçar-ho amb la imaginació i la creativitat:

-      “¿Sabes que los brazos te pueden ayudar a respirar
con la parte alta de los pulmones?
-      ¿Cómo?
-      Por ejemplo... ¿quieres ser un cohete que sube hacia
el cielo?
-      ¿Hacia otras galàxies?
-      ¡Muy lejos! Juntas las manos y las subes bien alto,
cuentas hasta cinco y después explotas, bajándolas
por los lados en una nube de humo.”


Constantment, les diferents respiracions ens permeten crear imatges (arbres, coets, vaixells, mussols, gats, quadrats, triangles...) que ens ajuden a entendre com hem de fer la respiració i es crea tot plegat un enllaç preciós entre biologia, espiritualitat i art!!

De fet, quan som pares i els nostres fills ens criden perquè no poden dormir, perquè tenen por, perquè no tenen son...perquè estan, en definitiva, neguitosos i volen la nostra companyia, nosaltres els oferim, contes, cançons, anècdotes, jocs verbals... Però si us fixeu bé, tot el que fem, té una única vessant, tranquil·litzar-los, reconduir la seva respiració i portar-los cap una soneta plàcida i agradable.

M’encanta, a més a més, que la Inês no hagi posat noms propis als protagonistes, perquè sent una mare i un fill, tots tenim cabuda com a protagonistes, perquè tots com a mínim hem estat fills.   

Ara us parlo de les il·lustracions....

Absolutament visuals. Què vull dir? Doncs que reflecteixen a la perfecció el que s’està explicant amb les paraules. De fet us dic que podríem estar davant d’un àlbum il·lustrat. Les imatges podrien ser les protagonistes absolutes i entendríem la història perfectament. Vull destacar també aquesta sensació de composició a retalls que es té quan mires les il·lustracions i com pràcticament totes estan construïdes amb retalls de papers escrits, que a mi, em suggereix aquesta unió forta entre imatge i paraula. Ah! I a més em toca la fibra sensible que hi hagi paraules en portuguès, perquè adoro aquesta llengua i la vaig estudiar durant tres anys.






Finalment, us diré també que els colors que fa servir la Inês estan totalment associats a la natura i als seus quatre elements: terra, aire, foc, aigua. La paleta de colors ens deixa pinzellades de marrons, vermells, verds i blaus en una harmonia palpable.



Bé i fins aquí, us deixo la meva petita aportació de Respira, un llibre que m’inspira molt i molt, que em relaxa i em desperta la vena creativa. Més no es pot demanar pel mes de juliol! 😉

Gràcies Inês Castel-Branco!

ACTIVITATS
Etapa primària i l'ESO: Activitat 1: “Respiració creativa"
                                       Activitat 2: "A mi em relaxa...."