SIMONE DE BEAUVOIR

Bon dia lectors il·lustrats,

Avui us vull parlar del mecenatge o micromecenatge que aposta per projectes creatius amb valor cultural i compromís per la feina ben feta. Fa uns mesos i gràcies a una gran amiga, Paula, vaig conèixer de l’existència de Verkami,  una plataforma de crowdfunding cultural que dona visibilitat a projectes d’autor.  Doncs bé, va ser investigar una mica i apassionar-me per la idea; així que vaig formar part de seguida d’aquesta gran família de mecenes. Crec que va ser la mateixa setmana que un projecte em va cridar l’atenció, ja coneixeu la meva afició pels àlbums il·lustrats, per tant quan vaig veure un parell d’il·lustracions vaig pensar que aquest projecte havia de ser una realitat i que jo volia aportar el meu granet de sorra.

Tres mesos més tard, aquell projecte ja és a sobre de la meva taula, gràcies a unes 370 persones que van creure que aquesta obra valia la pena. No estàvem equivocats!!

Mireu aquí us ensenyo tot el que em va arribar. Quina il·lusió em va fer!

Us he de dir que la bossa es veu arrugada perquè ja l'he fet servir moltíssim!!! :)

Avui, petitekes, us presento Simone de Beauvoir de Salvador Rojo.

SIMONE DE BEAUVOIR

Autor-ilustrador: Salvador Rojo

Editorial: El Perrito Rojo Picture Books

Etapa recomanada: ESO i Batxillerat

Qui és Simone de Beauvoir? Com es pronuncia Beauvoir, Buwa, Bové? Un llibre que es titula com la seva protagonista crea unes expectatives sobre la seva vida importants. De fet, segurament la gran majoria de lectors que ja coneixien o no a Simone de Beauvoir, el que faran en acabar el llibre serà buscar alguna cosa més sobre ella. Més pinzellades de la seva biografia.

Efectivament, això és el que ens presenta Salvador Rojo, unes pinzellades atractives sobre el pensament de Simone de Beauvoir. Quan acabem no sabem a la perfecció qui era, però és que aquest no és l'objectiu, crec que a Salvador Rojo li interessa que coneguem i intuïm  què li inspirava, què desitjava i què anhelava en aquesta vida Simone de Beauvoir, la resta de detalls ja els tenim a la wikipedia.

La seva peculiar manera sinestèsica de percebre la vida, la natura:

“ ...todo me parecía como si estuviese hecho de caramelo: las nubes de azúcar, los árboles de manteca dulce y el suelo como un gran bombón de tono suave...”

Simone de ben petita tenia una manera golosa de veure el món i aquesta apetit per la vida passa inescrutablement per la capacitat de decidir i escollir en llibertat allò que un vol menjar-se amb els ulls, amb la respiració, amb el tacte, amb tots els sentits possible...

“lo arbitrario de las órdenes adultes del no debes o no puedes solo conseguían que las cuestionara y aumentara mi gusto por la desobediencia”

Sembla que Simone tingués la capacitat de veure i trasmudar el món que té al davant passant-lo pel filtre dels seus ulls. I més tard, pel filtre de les seves paraules llegides o escrites. A poc a poc, Simone es va anant construint el seu propi camí per poder caminar i volar lliurement.

“Mis alas estaban hechas de palabras”

I és aquí on el llibre il·lustrat de Salvador Rojo s’endinsa en la seva vessant més reflexiva i filosòfica. Una autoreflexivo beauveariana sobre el SER i el NO-SER, sempre lligada a la seva vida, ara marcada també per la presència de Sartre, un discurs que continua ple de sinestèsies, comparacions i metàfores.

“el filosofar es como el vuelo de una mariposa. Es el Arrojo a lo imposible.”

I com no pot ser d’altra manera Simone continua la seva vida buscant respostes per continuar, respostes que la porten una vegada rere l’altra a una pregunta. Potser que sigui això la vida, un preguntar constant que et belluga d’un lloc a un altre.

Així el seu autor, Salvador Rojo, ens porta al llarg d’aquesta part viatjant en una gran METÀFORA, on la protagonista és la mar, únic conducte que permet l’agitació mental i intel·lectual. Simone viatja constantment en aquest vaixell ple de preguntes.

I arribem a més metàfores on l’element de l’aigua esdevé fonamental. Un aigua i una mar que s’escriuen en femení. Ara la mar té el seu particular diàleg amb la peixera. No cal que expliqui el significat de la metàfora, oi!

Com veieu Salvador Rojo ens porta constantment per un llenguatge i un pensament molt eteri, poètic. Com de properes són la poesia i la filosofia!! Aquesta subtilesa de pensament, aquesta autoreflexió, aquest mirar cap endins estan perfectament acompanyats d’unes il·lustracions poètiques, delicades en els seus colors i en els seus matisos, les flors, les papallones, els ocells, els llibres, les tasses de cafè o té, els vaixells replets de paraules, la mar... Tot forma part d’aquest imaginari filosòfic, conceptual i visual del món de Simone i del món de Salvador Rojo que ens presenta aquesta gran dona a través d’un prisma de colors roses, liles, blavencs, uns colors que ens fan recordar la tendresa, dolçor, potser també tristor ben entesa d’aquella nena que a la que li semblava l’univers:

“el universo me parecía totalment comestible y siempre fui glotona, insaciable, me lo quería comer entero”

 Un llibre, Simone de Beauvoir, que és realmente un dolç que s’ha d’assaborir.

Finalment, no voldria acabar sense ressaltar l’editorial que ha pres forma amb projectes d’aquest tipus, El Perrito Rojo Pictures Books. Una editorial especialitzada en Album Il·lustrat Infantil, Filosofia il·lustrada i Poesia-Narrativa Il·lustrada.

Us desitjo molta sort i us felicito en aquest entusiasme per fer visible allò que a vegades sembla tan invisible pels ulls, però tan evident pel cor i les emocions i sensacions que portem dins.

Gràcies Salvador Rojo, per aquest àlbum tan poètic i apetitós.